VISITES


2.11.08

[133] El poder de la paraula

Una de les funcions primordials de la universitat hauria de ser capacitar els estudiants per a l'exercici de la paraula com a element clau per a la configuració de la seva autoritat professional. I no tan sols els estudiants que han d'esdevenir d'una manera manifesta professionals de la paraula, i, necessàriament, models pel que fa a aquesta qüestió com ara els mestres, els filòlegs, els traductors o els comunicadors. No hi ha professionals sense paraula: no hi ha bons advocats, és clar, per més carregats que vagin de coneixements, que puguin ser aliens al fet de comunicar com a veritables advocats; ni hi pot haver veterinaris que puguin ser-ho sense saber comunicar com a veterinaris; ni biòlegs que puguin ser biòlegs desconeixent l'estructura d'un informe de laboratori o quina mena de convencions d'escriptura i de comunicació fan servir els professionals de la biologia. Fa un any Daniel Cassany publicava el llibre Esmolar l'eina, una nova cuina de l'escriptura, aquest cop per a professionals (llegiu-ne la ressenya d'Ada Castells a l'Avui: “El poder de la paraula”), una guia de redacció que parteix de la base que “cada disciplina ha desenvolupat els seus propis discursos al llarg de la història i els ha adaptat a les seves necessitats: els biòlegs fan servir protocols de laboratori, projectes i informes de recerca o articles científics; els comptables treballen amb balanços, auditories i memòries.”. Una obra molt recomanable, en la qual llegim que “redactar és molt més que transmetre dades: escrivint s'elabora el coneixement, es construeix la identitat de l'autor, s'escull el lector, s'exerceix el poder, s'organitza el món...”. Des dels serveis lingüístics hem d'ensenyar als estudiants universitaris, doncs, a exercir el dret d'organitzar el món des de la seva mirada particular, des d'una disciplina i des d'una pertinença a una comunitat de pràctica concreta, que es defineix també a partir de trets de llengua i comunicació. I donar-los els recursos del nostre àmbit per fer-ho. Els hem de fer veure (i això és el que fa anys que provem de fer amb productes com Argumenta) que el discurs solvent és una condició sine qua non de l'autoritat professional. Sense discurs hi pot haver formes primitives de poder, però mai una veritable autoritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada