VISITES


5.12.08

[167] Lletres que maten

Continuem amb la lectura fàcil. Avui ens situarem en un estadi preverbal, el que exemplifiquen professionals que escriuen documents de màxima repercussió social a mà, uns documents que no faciliten precisament la lectura de les persones que hi han d'entrar en contacte. És un tòpic referir-se a la mala lletra dels metges en redactar receptes o històries clíniques. El cas és que l'escriptura manuscrita no és desbancada encara significativament per l'escriptura electrònica en aquest sector (hi ha dades que indiquen que només el 10 % dels metges dels EUA inverteixen temps i diners a fer el pas del sistema pretecnològic al tecnològic). Sembla que aquest tòpic de la mala lletra dels metges, d'altra banda, té una base ben real, si fem cas de les notícies que indiquen que als EUA la mala lletra dels facultatius mata unes 7.000 persones l'any (consulteu la informació a Time: “Doctors' sloppy handwriting kills more than 7,000 people annually") i que errors en la medicació per aquest mateix motiu perjudiquen un milió i mig de persones més anualment. És per això que es fan esforços per crear eines lliures a la xarxa per facilitar l'escriptura electrònica a tots els metges. Als EUA i també a altres països del món. Canviant de latitud, a l'Índia, per exemple, els farmacèutics han iniciat una campanya perquè les receptes s'escriguin per ordinador per evitar errors mortals, elevadíssims, a causa de la lletra il·legible. La Vanguardia d'avui publica una notícia interessant en relació amb aquesta qüestió: ha aparegut un programa informàtic que desxifra la lletra dels metges. L'empresa Thera, del Parc Científic Barcelona, sorgida de la UB, ha desenvolupat una aplicació informàtica que interpreta el llenguatge natural que escriuen els metges quan redacten els seus textos i que els codifica automàticament. El sistema pot interpretar les expressions i abreviatures habituals del llenguatge mèdic. Aquest programa ja es fa servir a la Fundació Puigvert de Barcelona. La qüestió de la mala lletra d'alguns metges és una anomalia que no afavoreix gens, certament, la lectura fàcil, però que queda fora de tota observació lingüística, és un fenomen preverbal. El que ja no hi queda gens és que el llenguatge mèdic sol abusar molt de les sigles, els acrònims i les abreviacions, fet que ha generat força estudis sobre aquesta qüestió. Si el primer, el de la il·legibilitat gràfica, és un abús flagrant i inacceptable, aquest segon abús requereix una reflexió sobre el llenguatge de la disciplina mèdica i la cerca d'un difícil equilibri entre la precisió, l'economia lingüística, l'eficiència dels textos i el dret a la fàcil comprensió i a la informació per part dels pacients o dels professionals implicats en la seva lectura o desxiframent. El llenguatge planer no és una pràctica gaire habitual ni gens senzilla de dur a la pràctica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada