VISITES


22.9.08

[77] Construir el jo digital

El jo digital dels individus és una realitat que ha emergit amb una força extraordinària. Ja són moltes les persones que no són (només) el vessant físic i intel·lectual que en coneixem a la realitat no virtual, sinó que són entitats molt més complexes, amb una mena de doble vida en la digitalitat. Hem llegit, darrerament, Genís Roca, parlant de la necessitat de la “gestió del jo digital”. Afirma: “En apenas 10 años la realidad digital de las personas, empresas y ciudades se ha convertido en algo que debemos aprender a gestionar, tanto si somos ciudadanos, empleados, políticos o empresarios.” I diu molt més: “Lo interesante es cuando los primeros gestores y responsables empiezan a ver que la realidad cuenta con esos múltiples planos y lo toman en consideración para su toma de decisiones. Cuando el responsable de selección de personal de una compañía se preocupa por conocer el yo digital de los candidatos; cuando el jefe no quiere sólo el tiempo de oficina de su empleado y se empieza a interesar por su conocimiento y quiere saber donde guarda sus enlaces favoritos por si pudieran ser de interés corporativo...”. La construcció del “jo digital” requereix una reflexió i, també, uns coneixements tècnics i de llengua, comunicació i imatge. Perquè a l'exterior sabem perfectament triar la roba, afaitar-nos (o no), posar-nos desodorant, per on podem i no podem circular i quins comportaments verbals són dolços o agressius. Però, en canvi, els topants de la digitalitat són encara escàpols per a molts. Qui donarà els utillatges lingüístics que permetin tenir un jo digital consistent? S'atreviran els serveis lingüístics universitaris a contribuir professionalment a construir els jos digitals dels membres de la comunitat universitària des del vessant de la llengua i la comunicació?

[76] Pecha Kucha: nou estil de presentacions

Aquests dies he assistit a una presentació de les anomenades Pecha Kucha (o també Pecha Kucha Night), que sembla que s'estenen arreu. Es tracta d'un format de presentació creat el 2003 per Astrid Klein i Mark Dytham, que pretén reduir el temps d'exposició d'un tema a 6 minuts i 40 segons, que es corresponen a 20 diapositives que es projecten en 20 segons cadascuna. En aquest temps i amb la paraula i vint impactes visuals, s'ha de poder donar idea d'un projecte, un concepte, un producte. Les presentacions Pecha Kucha estan especialment indicades quan diverses persones han de presentar els seus projectes o idees. Ofereixen un marc pactat, idèntic, concís al màxim, minimalista, que permet mantenir l'interès dels qui escolten al llarg d'una vetllada. Després de les exposicions Pecha Kucha hi ha la possibilitat de fer preguntes a qui l'ha realitzada. Les nits Pecha Kucha, iniciades al Japó i que s'han estès ja a més de setanta ciutats del món, solen ser esdeveniments que concentren catorze presentacions. Sembla que aquesta tècnica va néixer vinculada als àmbits de la fotografia, el disseny, l'arquitectura o l'art i que ha passat ja al món dels negocis. S'estendrà, també, a l'àmbit acadèmic universitari? Les modes són tan imprevisibles com imparables. Són les presentacions Pecha Kucha un suport a la claredat i la síntesi, o un reflex de la irremeiable fragmentació i descomposició del discurs, una seqüela de la falta de temps, del ritme trepidant dels temps moderns? Substituiran els Pecha Kucha les presentacions clàssiques en powerpoint, ja molt gastades? Si us animeu a fer una presentació Pecha Kucha, visiteu aquest web (si us espanta el japonès, feu cllic a la bandereta anglesa!), on trobareu una colla de consells molt útils. Si el que voleu és veure una presentació Pecha Kucha, doneu un cop d'ull a aquest vídeo (o a tants d'altres que circulen per la xarxa):