VISITES


5.12.09

[408] La preponderància del patró argumentatiu anglosaxó

Fa uns mesos llegia unes pàgines molt interessants, del text El lenguaje como cultura (2008), d'Enrique Bernárdez, que ara voldria portar al bloc. Es tracta d'una reflexió sobre la progressiva expansió del discurs en anglès, especialment en l'àmbit acadèmic i científic. Abstracts, articles, presentacions orals, no plantegen cap mena de dubte a l'investigador pel que fa a la llengua d'elaboració: si es vol optar a un reconeixement de la comunitat científica internacional, s'han de redactar inequívocament en anglès. La quasi exclusivitat de l'anglès com a llengua de la ciència planteja moltes qüestions. L'empobriment que representa la ciència en una sola llengua sembla clar (llegiu, en aquest sentit, les paraules de Berthoud que reproduíem fa uns dies). El desavantatge que tenen els científics d'arreu (que veuen rebutjats els seus textos, per exemple) pel fet de no dominar l'anglès també és una qüestió rellevant. Explica Bernárdez el cas de diversos escrits científics en anglès elaborats per investigadors asiàtics rebutjats per acusació de plagi... perquè bastien la seva prosa de fragments plagiats aquí i allà que fossin indubtablement idiomàtics en anglès. Els autors asiàtics, desesperats, no cometien cap plagi de contingut, senzillament necessitaven forma genuïna. La qüestió central que motiva aquest post, però, és una altra: el text, el discurs, s'organitza diferentment en llengües o grans àrees lingüisticoculturals diverses. Aquest fet afecta, per exemple, el discurs argumentatiu: el discurs argumentatiu romànic (segons Bernárdez) conté naturalment digressions més o menys extenses, fet que augmenta, per exemple, el nombre de referències bibliogràfiques, culturals, científiques. El discurs oriental, en canvi, fa arrencar els temes molt lluny d'allà on vol anar a parar i avança com la forma d'un caragol, cap al centre. El discurs anglosaxó, però, se sol presentar com una eixuta línia recta, amb arguments enllaçats que fan avançar el discurs. Un discurs que no sol tenir ni dilacions ni pauses, ni expansions, fortament lineal. Què passa, doncs, amb les persones que no comparteixen culturalment aquesta forma de construir el discurs argumentatiu? És lícit que l'avaluació dels treballs científics depengui no ja tan sols de la llengua en què s'escriuen, l'anglès, sinó també dels patrons del discurs argumentatiu del món anglosaxó? No és hora ja que la ciència es pugui expressar d'una manera més plural des del punt de vista lingüístic i cultural?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada