VISITES


3.9.09

[343] Serveis lingüístics i serveis lingüístics

Aquests dies he rebut dos serveis lingüístics de primera. Un ha estat la revisió quasi immediata d'un text breu en anglès que vaig enviar a la plataforma Correctmytext (en vaig parlar a Aprendre llengües), per part d'una persona voluntària que participa a la plataforma, com jo mateix, i que declara tenir un perfil de coneixement d'anglès de nadiu. No és un professional de la llengua ni de la correcció, segurament, però sí algú que la domina perfectament i el meu text no necessitava una revisió professional, sinó un servei de llengua exactament com el que he rebut. Ràpid, gratuït, responent a una fantàstica filosofia col·laborativa i ajustat a les meves necessitats. Val a dir que jo també he corregit algun text breu com a participació a Correctmytext. L'altre servei lingüístic ha estat l'intercanvi de llengua fet a la plataforma Livemocha (llegiu-ne un comentari): volia practicar anglès, he seleccionat una persona i hem mantingut alguns contactes i he pogut practicar la llengua. Un altre servei de llengua. Poso aquests dos exemples (la llista podria ser llarga: he triat dos casos en què hi ha humans prestant el servei) per encetar una reflexió sobre un cert autisme que detecto en el sector dels anomenats serveis lingüístics: ens passem el dia dissenyant productes i serveis (sovint de gran qualitat i amb bons professionals al darrere), però potser ignorem una mica massa els serveis de llengües que la xarxa posa a disposició de qualsevol ciutadà. No és ja que no els sentim com a competència (considerem que no tenen prou professionalitat, potser), és que ni tan sols els considerem. Molts dels nostres usuaris, d'altra banda, necessiten exactament aquests serveis, que molt sovint, a més, nosaltres no tenim exactament al nostre catàleg de productes... Deixeu-me posar un exemple, que comentava aquest matí a uns companys de la meva entitat: imagineu que arriba algú a un servei lingüístic interessat a estudiar la llengua thai (o la que vulgueu). El servei lingüístic ja té el no a flor de llavis, perquè ensenya 7 o 8 llengües i el thai, decididament, no hi és. Com pot ser? ¿Com pot ser que no hi hagi als serveis linguístics reductes d'expertesa en serveis lingüístics aliens (penso ara sobretot en els de la xarxa)? ¿Com pot ser que el saber fer d'un servei lingüístic no inclogui la possibilitat de facilitar serveis lingüístics que hi són, que existeixen, que l'usuari potser desconeix però que un bon gestor (de formació en aquest cas) no hauria de desconèixer? ¿Com pot ser que els serveis lingüístics venguin encara tan decididament l'escassetat del segle XX i no la hiperabundància del segle XXI? El paradigma de l'escassetat, com assenyalen tants observadors darrerament, ha entrat en crisi (la nova escassetat, segons C. Anderson al recent i polèmic Free és la reputació i l'atenció). ¿No és l'hora ja que els serveis lingüístics deixin d'aferrar-se als seus productes (escassos) i comencin a vendre la gestió de l'abundància d'aquests altres serveis lingüístics com un servei professional més? Podem estar veritablement tan lluny d'ajudar a aprendre thai?