VISITES


26.2.10

[450] Un idioma no és un mur, és una porta

Llegeixo al bloc Cosecha del 66 un bonic escrit en quatre llengües, euskera, català, castellà i gallec que coincideix tan completament amb les meves idees sobre les llengües que no puc més que ressenyar-lo breument i recomanar-ne la lectura i la redifusió. Li dono la veu en aquesta entrada. El text explica que l'Estat espanyol és ple de murs intangibles, entre els quals el de la desafecció i el desinterès per les llengües diverses de l'Estat: "...a molts se’ls omple la boca sobre Espanya, com si el català es parlés a Nova Zelanda, i no fos l’idioma de gent que pensa, sent i viu amb tantes coses en comú amb els que tenim com idioma matern el castellà. Perquè molts anomenen Donostia com una ciutat preciosa, però no intenten entendre la bellesa que tanca el basc. Perquè sembla que a massa gent li interessi anar a Galícia per menjar marisc, però no aprendre alguna paraula de Gallec". Els idiomes són portes, no murs: "Ensenyem als nostres fills la riquesa d’aprendre. Obrim portes als murs. Un idioma sempre és bell, sempre és savi. No es tracta que tots parlem a la perfecció totes les llengües. Es tracta de posar llavors perquè el coneixement ens apropi, ens faci millors. Tots som iguals perquè tots som diferents. Obrim les portes, la meva llengua és la teva, la teva llengua és la meva". Hizkuntza ez da harresia. Atea da. Un idioma non é un muro. É unha porta.

4 comentaris:

  1. Todo un honor para mi que alguien dedicado a dar a conocer y a estudiar la lengua catalana se sienta atraído por mis palabras... Muchas gracias. Moltes gràcies.

    Carpe Diem

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies a tu. Fa uns dies parlava de "viure de cara a l'euskera", al bloc, en la mateixa sintonia:
    http://enricserrabloc.blogspot.com/2009/11/405-viure-de-cara-leuskera.html

    ResponElimina
  3. Molt encertada la frase del títol. M'ha agradat molt. La proposaré als alumnes perquè hi reflexionin. Gràcies.

    ResponElimina