VISITES


1.3.10

[452] Controlar l'ambigüitat

Llegia al Marc europeu comú de referència per a les llengües un descriptor per al nivell C2, el més alt, relacionat amb el "repertori lingüístic general": "[L'aprenent] pot explotar, amb un domini exhaustiu i fiable, un repertori lingüístic molt ampli per formular de manera precisa el seu pensament, insistint, diferenciant i eliminant l'ambigüitat...". Sovint en programes i manuals es descriuen com a qualitats positives dels nostres actes comunicatius i de les nostres produccions verbals la claredat, la precisió, la concisió, l'evitació de l'ambigüitat, etc. Els actes comunicatius que es pressuposen als interlocutors semblen regits, així, per una mena d'estranya puresa verbal que no tinc més remei que qualificar d'inhumana. Per poc que reflexionem un moment ens adonem que diàriament qualsevol persona topa amb actes comunicatius on l'ambigüitat és la nota predominant, amb textos en què cal llegir entre línies el que se'ns vol dir o imposar; amb discursos basats en un grau elevat de foscor, no sempre indeliberada. ¿Qui no ha forçat l'explicació d'un projecte perquè pugui acollir-se a demanar un ajut amb el qual no acaba d'encaixar? ¿Qui no ha vist algú proferir opinions positives davant determinades realitats considerades poc menys que abominables senzillament per salvar la imatge? ¿Qui no ha conegut persones el discurs de les quals és un amagar l'ou sense fi? ¿Qui no ha vist jutjar d'ingenuïtat imperdonable aquella claredat que els manuals demanen als aprenents de llengües? Els programes i els manuals de llengua tendeixen una mica massa a imaginar la comunicació com un grapat d'actes beatífics. ¿On són els manuals de llengua que ensenyin a controlar la claredat, la precisió, la concisió, a ser i a no ser foscos i ambigus segons convingui més? ¿On són els manuals de llengua que ajudin a moure's entre els discursos impurs de la vida?

6 comentaris:

  1. Enric,

    M'ha agradat molt. Tens tota la raó: sovint elaborem textos orals i escrits "calcultats", volgudament ambigus, per no mullar-nos... I què dir dels discursos d'alguns polítics? I sense ambigüitat perdrien la gràcies alguns contes, perquè no podrien fer el gir final que ens sorprèn.

    Certament crec que també hauríem d'ensenyar i aprendre a confegir textos ambigus, a jugar amb el doble sentit, amb les mitges paraules...

    Carles

    ResponElimina
  2. Enric, jo em plantejo si realment un nivell C2 és susceptible de ser descrit: se suposa que és un nivell natiu, ¿no? I doncs, parteix de la base que els natius dominem la llengua? No ho sé, en molts casos jo ho dubtaria...

    ResponElimina
  3. Gràcies Carles (et volia saludar l'altre dia a les conferències al CEJFE, i no em va ser possible) i Belén (hem tingut transmissió de pensament: acabo de deixar un comentari a una entrada teva al Brújula!) pels comentaris. Fins aviat.

    ResponElimina
  4. Ep, si llegeixes bé el Marc (costa, ho sé), t'adones, entre altres coses, que:
    -no és ni un programa ni un manual, ni pretén "sentar càtedra";
    -fa explícit que el nivell més alt que planteja, el C2, no s'equipara amb un nivell de nadiu.
    Enric, accepto que el Marc sembla partir de la premissa que tots els aprenents de llengües som bones persones (allò de "eliminar l'ambigüitat" interpreto que fa referència a ambigüitats no intencionades), però realment proposes que hem d'ensenyar els alumnes a enredar el personal? D'altra banda, aquesta destresa (força útil, ho reconec) no pertany a un ordre (lingüístic) superior? Un nivell C3, o fins i tot un Anti-Marc....

    ResponElimina
  5. Hola,
    - Que el marc es pretén un document no prescriptiu ho diu, sí, algunes vegades, però no s'ho creuen ni els autors. És un d'aquests usos del llenguatge que no sempre s'ensenyen a l'aula: queda bé dir que no és prescriptiu al mateix moment que s'imposa com una mena de Bíblia.
    - L'ambigüitat, la foscor, la falta de precisió, etc. poden ser no intencionades o intencionades (dins les intencionades hi hauria el subgrup de les malintencionades). Quan són no intencionades cal tenir la llengua suficient per poder-les evitar; quan són intencionades s'han de saber controlar... i aquí hi ha molta competència lingüística per ensenyar i aprendre. S'ha de saber ser ambigu... (per fer un poema, per exemple, en el millor dels casos) i saber veure clarament quan ho són amb nosaltres els poetes... i els no tan poetes. La maldat pertany a un altre ordre de coses (netament inferior), però, què carai, una maldat amb una bona base lingüística, amb un nivell mínim d'adequació, de correcció, de coherència, sempre s'agraeix.
    Enric

    ResponElimina
  6. Stuart, si et passes per aquí, contesta'm una cosa: El C2 no s'equipara a un nivell nadiu perquè no arriba o perque el supera?

    ResponElimina