VISITES


1.11.10

[568] Concloure

El principi i el final de les exposicions orals són moments decisius. Tant, que són molts els autors que recomanen portar preparades les dues o tres primeres i també les dues o tres darreres frases d'un discurs per començar bé i acabar bé ("Tot va bé si acaba bé", diu la dita). Acabar bé no és un exercici fàcil. Demana un treball a un doble nivell, emotiu i intel·lectual. Emotiu, perquè un bon discurs no acaba bé sense una bona sintonia emocional amb el públic, sintonia que s'ha d'haver mantingut al llarg de l'exposició, però que cal reblar a les darreres paraules. Intel·lectual, perquè és el moment de servir a qui ens escolta una síntesi del que hem dit, la conclusió. La conclusió no s'ha de veure com una darrera complicació tècnica, com un entrebanc, com una nosa o un exercici sobrer. Al contrari: és una garantia (un dia parlàvem a Aprendre llengües de les operacions lingüístiques com a pures garanties de la correcció del nostre raonament), un sistema de seguretat: si no podem concloure bé, quan preparem el nostre text, és que la nostra exposició no funcionarà, perquè no està ben construïda. També la partició, a l'altre moment crític del discurs, el començament, on anunciem les parts de la nostra exposició, ens garanteix una bona disposició de les idees i ens permet augurar una bona execució. Concloure bé és un art, un plaer, un acte de generositat cap a qui ens escolta. El nostre discurs no pot ser mai una addició d'idees que acaben sobtadament quan se'ns esmussen les connexions mentals o se'ns acaba l'alè. Concloure és recollir tots els fils llançats al llarg de la nostra exposició, les idees principals, i reduir-los a la mínima expressió. Recollir tots els fils llançats i, sobretot, no incorporar-ne cap de nou. Si la nostra intervenció fos un regal, concloure seria embolicar-lo bé. Ni podem deixar la capsa oberta, ni és hora ja de pensar en els regals que hauríem pogut fer i no hem fet. Concloure és aspirar a obtenir l'essència del que s'ha dit i, doncs, per força, un plaer intel·lectual. Si el discurs, en el seu desplegament, és descordar, concloure és cenyir. [Avui és Tots Sants, amics: la reflexió sobre la conclusió es pot prolongar, si es vol, cap a altres àmbits més transcendents.]

9 comentaris:

  1. M'agrada la metàfora amb el regal, Enric! Crec, a més, que és aplicable també a com acabar bé una classe, no?

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, companys, pels comentaris. Sí, la imatge també em serveix per al tancament d'una classe... no de totes, però això ja se sap, uns dies surten millor que altres.
    Enric

    ResponElimina
  3. Gràcies, Enric, per una entrada tan suggeridora. Afegiria encara que una bona cloenda ha d'induir a l'acció: l'oient se n'ha d'anar sabent que ara és el seu torn.

    ResponElimina
  4. Hola Imma,
    Hi estic totalment d'acord!
    Una abraçada a tots els companys i companyes del País Valencià que us deixeu caure per Aprendre llengües.
    Enric

    ResponElimina
  5. Em va de perles per a la presentació oral que tinc el dilluns (La Reforma a la ficció), a classe d'història moderna.

    És una presentació que inclou diversos elements multimèdia que cridan l'atenció i que animan a participar-hi.

    La meva manera d'acabar en aquest cas, és fer una conclusió amb la que els alumnes ens podem sentir identificats (tres personatges que varen creure en el seu somni) i, com a frasse final "Arrisqueu pel vostre somni". La he triat perquè la trobo engrescadora i, com diu la immacersan indueix a l'acció positiva.

    Tindré molt preparada l'entrada i la sortida.
    Gràcies, Enric.

    ResponElimina
  6. Una metáfora d'una exposició oral per a mi, tot i que no es tan bona com la teva, seria la següent:

    Introducció: iniciar l'ascensió a un pic.
    Nus: arribar al cim.
    Conclusió: fer la baixada, recapitulant.

    Espero que t'agradi.

    ResponElimina
  7. Irene,

    Moltes gràcies pel comentari. M'agrada la imatge que proposes. La "conclusió" seria potser poder baixar per una drecera que ens permetria arribar a baix desfent realment tot el camí, però d'una manera directa, rapidíssima. Com ho veus?

    Enric

    ResponElimina
  8. Perfecte! Molt encertat.

    ResponElimina