VISITES


6.11.12

[837] Escriure a internet

He aprofitat aquests darrers dies de calma per llegir una obra que intuïa fonamental i que ara ja puc afirmar que ho és. És el volum Escribir en internet: Guía para los nuevos medios y las redes sociales (Mario Tascón, dir., Fundación del Español Urgente; Galaxia Gutenberg SL, setembre de 2012). Es tracta d'un text extens, de cinc-centes pàgines, que ofereix per mitjà de la participació d'un elenc molt ampli d'especialistes, breus articles sobre tot allò que es relaciona amb l'ús de la llengua als nous mitjans i a les xarxes socials. El ventall de temes tractats és molt ampli i s'hi troba referència a tot allò que es pugui imaginar, sota una divisió general prou acceptable: ús quotidià i ús professional. Si voleu comentaris sobre gèneres, els trobareu (correu electrònic, missatgeria instantània, xarxes socials, Twitter, wikis, blocs); si busqueu reflexions generals sobre la comunicació a la xarxa, també (com hi escrivim, com hi llegim, quin estil hi és oportú, quin tipus de llenguatge hi escau i quin no). Si el que busqueu es relaciona amb l'arquitectura de la informació, la usabilitat, les metadades, la naturalesa de l'hipertext, els formats multimèdia, l'accessibilitat o els aspectes jurídics relacionats amb els textos a la xarxa, també. El que més m'ha impressionat del volum és que malgrat l'atomització del contingut (més de vuitanta textos signats per més de quaranta experts), el text avança amb una extraordinària cohesió i les previsibles reiteracions hi són mínimes. Tan sols alguns tòpics com la famosa lectura en F de Jakob Nielsen, autoritat mundial en l'àmbit de la usabilitat, o la brevetat dels textos, o la seva naturalesa hipertextual, són leitmotifs que van reapareixent aquí i allà de manera ben natural. Més enllà de la insòlita cohesió del text i de la seva excel·lent planificació, l'obra ens interpel·la a cada pas. Deixeu-me formular una qüestió fonamental que és a la base de l'obra: ¿per a qui escrivim, finalment, en els nous mitjans a la xarxa, per a persones (com abans) o per a les màquines (els cercadors, per exemple, que fan que el nostre text existeixi, o no)? Poden les exigències del mitjà condicionar tant i tant la nostra manera d'escriure? Hi perdem algun llençol en aquesta bugada frenètica que ens fa prendre unes opcions d'escriptura prioritzant, per exemple, la usabilitat, la recuperació de la informació, l'apunt telegràfic, unes determinades disposicions dels continguts que saben que el lector sempre està a punt de fugir del text? La reflexió està servida. Vull recordar que el text es refereix a la llengua espanyola i als nous mitjans i a les xarxes socials, però que les anàlisis són fàcilment extrapolables a la llengua catalana o altres llengües i també a altres àmbits i productes de la digitalitat. Un últim comentari abans de recomanar-vos que corregueu a comprar Escribir en internet si no el teniu encara: el text parla, evidentment, de diversos formats multimèdia, però posa l'escriptura al centre de l'activitat a la xarxa. Un fet que de vegades hem volgut considerar transitori però que no sembla pas que perdi terreny significativament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un comentari a l'entrada