VISITES


19.11.12

[841] L'esborrany imperfecte

Un esborrany és un tempteig, una provatura, una aproximació, una sospita, una intuïció convertida en uns gargots, unes notes, potser uns paràgrafs incipients dins un text ple d'incertesa. Un esborrany és un text d'exploració, un diàleg amb un mateix que s'ha precipitat en un full, un enfilall de preguntes impertinents que encara cerquen resposta, pertinència. Un esborrany és literatura íntima, que no es pot posar a l'abast de cap mirada per poc que un preui la seva imatge. Un esborrany equival a estar en calçotets i a mig afaitar, és a dir, en pèssimes condicions de sortir al carrer a fer-se veure. L'esborrany suposadament escrit per la unitat central de delinqüència econòmica i fiscal del cos nacional de policia el contingut del qual ha esbombat fa pocs dies un diari nacionalista espanyol té la paradoxal característica de no haver-ho estat. El text que acusa de corrupció dos presidents de la Generalitat dies abans de les eleccions no s'ha captingut com una humil provatura, sinó com un text definitiu (d'aquesta arrogància se'n pot dir, si voleu, filtració). Perquè un text on tot ja ha estat reflexionat i pensat, un text on no queden vacil·lacions, on la imprecisió és tan precisa, un text amb una funció tan i tan concreta i calculada i un destinatari clar no pot ser ja un esborrany: és un text amb tots els ets i uts, un document que s'allunya radicalment de la categoria del tempteig. Li sobraria, amb tot, per ser-ho, la covardia de jugar a ser i no ser, de llançar la pedra i amagar la mà, de dir i no dir alhora. Li sobraria la desautorització inherent a allò que no té autor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada