VISITES


20.2.13

[870] Sensibilitzar en l'avaluació

A més de participar en processos d'avaluació rigorosos amb instruments fiables i vàlids, els aprenents de llengües necessitem anar avaluant els nostres progressos constantment i de manera informal, tenir la sensibilitat agusada per entendre que l'autoavaluació regular, fins i tot la més purament intuïtiva, té un valor extraordinari en l'aprenentatge i el pot afavorir enormement. En general, com és lògic, professorat i organitzacions tendeixen a dissenyar instruments per als moments clau (sobretot la certificació) i que s'acostin a la perfecció, amb el suport d'experts en llengües i en psicometria, però no és tan freqüent que s'estimuli els aprenents en la necessitat i la importància d'avaluar-se o autoavaluar-se regularment. El fet té més transcendència ara que moltes persones s'han llançat a aprofitar totes les oportunitats per aprendre llengües informalment. M'agraden dos menes de productes que sensibilitzen en l'avaluació: els materials que fan treballar les estratègies d'aprenentatge relacionades amb l'avaluació, d'una banda, i els productes de sensibilització cap a l'avaluació plantejats com a jocs o divertiments, productes als quals no s'ha de demanar pas un resultat final inqüestionable, sinó que els aprenents hagin reflexionat sobre una qüestió, que en siguin més conscients, que hagin eixamplat el seu punt de vista sobre un aspecte i que facin la gimnàstica de preguntar-se sobre ells mateixos. Fa temps vam dissenyar al Servei de Llengües de la UAB una eina que feia jugar els aprenents amb la noció de competència intercultural per mitjà d'un test (el Test d'Obertura Intercultural). No es tractava de veure quants punts s'obtenien, al final del test, sinó d'haver seguit un procés de preguntes que interpel·laven sobre el grau d'obertura intercultural. M'agrada també l'eina Auto-avalía as túas destrezas lingüísticas (en gallec, però es presenta també en diverses altres llengües), del CEML, que ens indica, responent successivament diverses preguntes que es van adaptant al nostre nivell, en quin punt ens trobem pel que fa a les quatre destreses en les llengües que vulguem. Orientativament, és clar, i tot jugant. L'eina té com a base el MECR i el Portfolio Europeu de les Llengües del Consell d'Europa, dels quals és un desenvolupament lúdic.

2 comentaris:

  1. Hola, Enric.
    Aprendre a autoavaluar-se és un dels canvis més determinants dins el canvi de paradigma de l'aprenentatge de llengües, que tendeix a l'autoregulació. Sovint crea moments tensos, perquè els estudiants educats en un entorn d'aprenentatge tradicional creuen que qui pot avaluar és el professor i, encara més, creuen normal no conèixer els criteris de correcció. Tot i això, altres estudiants accepten de bon grat la responsabilitat cap al seu aprenentatge. De part del professor, crec que la dificultat principal és regular quanta i quina regulació es demana als alumnes, i quan i a través de quines eines cal començar a fer-ho. Eines lúdiques com les que comentes, i també les més reflexives i informals són bona idea, com els diaris guiats d'aprenentatge. El professor no deixa mai de guiar, però ha de trobar l'equilibri.

    Gràcies per la reflexió!

    Elisabet

    ResponElimina
  2. Hola Elisabet,
    Gràcies a tu, pel diàleg i la reflexió. L'autoregulació és clau i cal saber trobar les proporcions. I equilibrar també intuïció (l'aprenent en té i li sol funcionar) amb estratègia (cal promoure les estratègies per a la regulació). Emhorabona pels Desclassificats.
    ES

    ResponElimina