VISITES


10.6.13

[902] La vida en un tuit (2)


La tipologia de piulades és àmplia. Vull comentar avui quatre tipus de piulades que trobem sovint a Twitter. Són: 1) la piulada intimista, 2) la piulada aguda, 3) la piulada tensa, 4) la que podríem anomenar piulada sintàctica. Cito alguns exemples reals de persones que no vol pas dir, és clar, que piulin sempre de la mateixa manera. M'interessa més la piulada, aquí, que el piulador (tot i que aprofito l'avinentesa per saludar en Jaume Aulet). La piulada intimista és aquella que ens comunica alguna cosa que passa a un subjecte i que, objectivament, no té gaire interès (sobretot si el subjecte no en té). És l'expressió d'un sentiment, de la realització d'una acció quotidiana, l'explicació d'un fet subjectiu. Normalment és una piulada estanca, sense enllaços, però també pot ser que sigui motivada per un element extern que el tuit incorpora (una imatge vista i fotografiada, per exemple). La piulada intimista s'agraeix de tant en tant en persones que quan piulen van per feina, perquè és humanitzadora, però pot ser molt carregosa si el piulador només fa tuits d'aquesta mena. Un exemple d'aquest segon tipus:

La piulada aguda, que moltes vegades és estanca però pot anar dedicada explícitament a uns lectors específics, és practicada pels amants del joc de paraules i de l'agudesa de l'enginy. Un cas clar és el del professor de literatura catalana de la UAB Jaume Aulet, que s'hi prodiga força i de vegades amb un ritme trepidant:
La tercera mena de piulada de què voldria parlar avui és la piulada tensa. Aquesta mena de piulada és la d'aquelles persones que en un tuit volen fer massa coses: dir, valorar, agrair, socialitzar i, encara, a més, marcar amb hashtags alguns temes clau de la piulada. És sabut que alguns marcadors socials (Delicious, per exemple), poden xuclar, si els configurem, els enllaços dels nostres tuits, i que les etiquetes d'emmagatzematge al marcador (a més de l'etiqueta genèrica "from Twitter") són els hashtags que contenia el tuit. Si piulem pensant, doncs, en tantes coses, també en l'emmagatzematge etiquetat de l'enllaç del nostre tuit, el resultat és una prosa tensa. Valgui com a exemple:
Hi ha piuladors, d'altra banda, que es caracteritzen per respectar de manera exquisida la sintaxi, que són capaços d'integrar dins una frase amb subjecte, predicat i complements diversos les etiquetes del tuit i la referència a altres persones i l'enllaç que volen recomanar. Les anomeno les piulades sintàctiques i es caracteritzen per l'elegància. En deixo un exemple. Continuarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada